Jaume Sisa (Barcelona, 1948) és un cantautor català que
s'autodefineix com a galàctic.
Vinculat a l'efímer Grup de Folk, l'any 1968 publicava L'Home Dibuixat, el seu primer disc senzill de ressonàncies ye-ye, un dels sons que havia captivat Sisa des de l'adolescència.
Després de fundar -i enterrar- el conjunt instrumental Música Dispersa, Sisa publicaria el 1971 el seu àlbum de debut: l'heterodox Orgia, densa mostra de varietats musicals i poètiques. Gravat en temps de total confraternització generacional, Orgia va comptar amb el concurs de diversos elements del panorama underground de la Barcelona d'aquell tombant de dècada.
Passats uns anys d'ostracisme, Jaume Sisa va reaparèixer a escena el 1975 amb Qualsevol Nit Pot Sortir El Sol, que ha esdevingut el més exitós dels seus àlbums. En aquest disc, el cantant començava a forjar un so característic, en el qual insistirà en propers treballs. Una prohibició governativa de Sisa al Festival Canet Rock d'aquell any, convertiria en gairebé mítica la cançó que donava títol a l'àlbum. L'èxit assolit per Sisa va fer que es multipliquessin les seves presentacions en viu, que aviat transcendirien l'àmbit català.
Galeta Galàctica (1976), reflexa l'ambient d'aquelles gales, que feia amb una banda pròpia; part dels seus músics militaven també a l'Orquestra Plateria, que el mateix Sisa havia contribuït a infantar. El cantautor -que ja basteix cançons per damunt dels set minuts- comença a divulgar amb aquest plàstic la seva etiqueta astral.
Amb La Catedral (1977), Jaume Sisa resol el repte de concebre el seu primer disc doble. La reflexió mística -que, juntament amb el surrealisme, sempre han planat per l'obra de Sisa- aportaria a l'àlbum noves dosis de qualitat poètica. Part de la nova entrega del seu talent s'havia enregistrat -al llarg de dos anys consecutius- fora dels estudis de gravació, ja fos en masies, ermites o els mateixos despatxos de la sala Zeleste.
La carrera de Sisa pren un primer revulsiu l'any 1979, quan enllesteix l'àlbum La Màgia De L'Estudiant. L'artista -que comença a lluir corbata amb assiduïtat- opta per un tractament sonor més formal, i s'abriga d'orquestracions que, de vegades, són molt a prop de la cançó lleugera. Sisa decideix també canviar el seu directe, tot i que no podrà concretar la seva idea inicial d'actuar amb un combo de senyoretes. Sisa va presentar les cançons de La Màgia De L'Estudiant en companyia de Melodrama, una jove banda elèctrica que el cantant liderà vestit de robot.
El 1980 es posava a la venda Sisa i Melodrama. En aquell plàstic, gravat en directe durant una festa, Jaume Sisa revisava part del seu material anterior, a banda d'oferir algunes composicions inèdites.
Passada l'experiència elèctrica, Sisa es lligarà a Dagoll-Dagom. La relació teatral arrenca de 1977, quan va inventar la banda sonora d'Antaviana, espectacle basat en textos de Pere Calders. Sisa també va escriure les cançons de Nit de Sant Joan, que interpretaria per tota Espanya en les representacions de Dagoll-Dagom. L'artista, però, no es va poder lluir a l'estrena de l'espectacle, el 1981, per motius de salut.
L'any 1982, mentre seguien les funcions amb Dagoll-Dagom, Sisa va cuinar amb Antoni Miralda, artista conceptual, el projecte plurilingüe Barcelona Postal. El cantant -glosador d'escenes barcelonines ja amb anterioritat- només va signar la cançó homònima d'aquell àlbum. La resta de material procedia dels compositors més variats, tant pel que fa als orígens com a les èpoques. La voluntat de tornar als orígens de la cantautoria va empènyer Sisa a fer el llarga-durada Roda La Música (1983), amb totes les cançons dedicades a amics, institucions o personalitats públiques. Sisa va reaparèixer amb una tanda d'actuacions a Zeleste per presentar el nou àlbum.
Per aquells dies, l'artista va passar una temporada reclós en un monestir benedictí, on va pendre la resolució de retirar-se. El comiat de Sisa després de 16 anys d'activitat creadora es va concretar en diverses accions, iniciades amb el doble àlbum Transcantautor: última notícia (1984). Amb freqüents intervencions d'alguns dels seus millors amics, el disc dóna compte del pas emprès per l'artista, que no s'està de versionar cançons corresponents a les seves primeres èpoques.
El poemari Lletres Galàctiques i l'exposició Memòria Representada van certificar la desaparició -temporal- de Jaume Sisa.
Bola voladora (Drac/Virgin) és el títol del seu últim treball, una revisió magistralment adulterada de clàssics del seu repertori com Qualsevol nit pot sortir el sol, El setè cel, L'home dibuixat o La primera comunió; aporta també versions extremes com Limbo rock i Cançó del lladre, es recrea en el seu gust per la revetlla –Marcianitos i Te esperaré en domingo–, s'atreveix amb l'electrònica amb una adaptació tecno-coral de Boletaires i deixa rastre amb un tema de puny i lletra, Parc Hotel. Tot això i alguns regalets més és el que podem trobar en el nou directe que Sisa proposa acompanyat d’una banda elèctrica anomenada La Verbena Galàctica, banda que molts ja han considerat com els Melodrama del segle XXI. Bola voladora repassa la trajectòria d’un artista únic, inclassificable, que no renuncia a la recerca de noves vies galàctiques.
s'autodefineix com a galàctic.Vinculat a l'efímer Grup de Folk, l'any 1968 publicava L'Home Dibuixat, el seu primer disc senzill de ressonàncies ye-ye, un dels sons que havia captivat Sisa des de l'adolescència.
Després de fundar -i enterrar- el conjunt instrumental Música Dispersa, Sisa publicaria el 1971 el seu àlbum de debut: l'heterodox Orgia, densa mostra de varietats musicals i poètiques. Gravat en temps de total confraternització generacional, Orgia va comptar amb el concurs de diversos elements del panorama underground de la Barcelona d'aquell tombant de dècada.
Passats uns anys d'ostracisme, Jaume Sisa va reaparèixer a escena el 1975 amb Qualsevol Nit Pot Sortir El Sol, que ha esdevingut el més exitós dels seus àlbums. En aquest disc, el cantant començava a forjar un so característic, en el qual insistirà en propers treballs. Una prohibició governativa de Sisa al Festival Canet Rock d'aquell any, convertiria en gairebé mítica la cançó que donava títol a l'àlbum. L'èxit assolit per Sisa va fer que es multipliquessin les seves presentacions en viu, que aviat transcendirien l'àmbit català.
Galeta Galàctica (1976), reflexa l'ambient d'aquelles gales, que feia amb una banda pròpia; part dels seus músics militaven també a l'Orquestra Plateria, que el mateix Sisa havia contribuït a infantar. El cantautor -que ja basteix cançons per damunt dels set minuts- comença a divulgar amb aquest plàstic la seva etiqueta astral.
Amb La Catedral (1977), Jaume Sisa resol el repte de concebre el seu primer disc doble. La reflexió mística -que, juntament amb el surrealisme, sempre han planat per l'obra de Sisa- aportaria a l'àlbum noves dosis de qualitat poètica. Part de la nova entrega del seu talent s'havia enregistrat -al llarg de dos anys consecutius- fora dels estudis de gravació, ja fos en masies, ermites o els mateixos despatxos de la sala Zeleste.
La carrera de Sisa pren un primer revulsiu l'any 1979, quan enllesteix l'àlbum La Màgia De L'Estudiant. L'artista -que comença a lluir corbata amb assiduïtat- opta per un tractament sonor més formal, i s'abriga d'orquestracions que, de vegades, són molt a prop de la cançó lleugera. Sisa decideix també canviar el seu directe, tot i que no podrà concretar la seva idea inicial d'actuar amb un combo de senyoretes. Sisa va presentar les cançons de La Màgia De L'Estudiant en companyia de Melodrama, una jove banda elèctrica que el cantant liderà vestit de robot.
El 1980 es posava a la venda Sisa i Melodrama. En aquell plàstic, gravat en directe durant una festa, Jaume Sisa revisava part del seu material anterior, a banda d'oferir algunes composicions inèdites.
Passada l'experiència elèctrica, Sisa es lligarà a Dagoll-Dagom. La relació teatral arrenca de 1977, quan va inventar la banda sonora d'Antaviana, espectacle basat en textos de Pere Calders. Sisa també va escriure les cançons de Nit de Sant Joan, que interpretaria per tota Espanya en les representacions de Dagoll-Dagom. L'artista, però, no es va poder lluir a l'estrena de l'espectacle, el 1981, per motius de salut.
L'any 1982, mentre seguien les funcions amb Dagoll-Dagom, Sisa va cuinar amb Antoni Miralda, artista conceptual, el projecte plurilingüe Barcelona Postal. El cantant -glosador d'escenes barcelonines ja amb anterioritat- només va signar la cançó homònima d'aquell àlbum. La resta de material procedia dels compositors més variats, tant pel que fa als orígens com a les èpoques. La voluntat de tornar als orígens de la cantautoria va empènyer Sisa a fer el llarga-durada Roda La Música (1983), amb totes les cançons dedicades a amics, institucions o personalitats públiques. Sisa va reaparèixer amb una tanda d'actuacions a Zeleste per presentar el nou àlbum.
Per aquells dies, l'artista va passar una temporada reclós en un monestir benedictí, on va pendre la resolució de retirar-se. El comiat de Sisa després de 16 anys d'activitat creadora es va concretar en diverses accions, iniciades amb el doble àlbum Transcantautor: última notícia (1984). Amb freqüents intervencions d'alguns dels seus millors amics, el disc dóna compte del pas emprès per l'artista, que no s'està de versionar cançons corresponents a les seves primeres èpoques.
El poemari Lletres Galàctiques i l'exposició Memòria Representada van certificar la desaparició -temporal- de Jaume Sisa.
Bola voladora (Drac/Virgin) és el títol del seu últim treball, una revisió magistralment adulterada de clàssics del seu repertori com Qualsevol nit pot sortir el sol, El setè cel, L'home dibuixat o La primera comunió; aporta també versions extremes com Limbo rock i Cançó del lladre, es recrea en el seu gust per la revetlla –Marcianitos i Te esperaré en domingo–, s'atreveix amb l'electrònica amb una adaptació tecno-coral de Boletaires i deixa rastre amb un tema de puny i lletra, Parc Hotel. Tot això i alguns regalets més és el que podem trobar en el nou directe que Sisa proposa acompanyat d’una banda elèctrica anomenada La Verbena Galàctica, banda que molts ja han considerat com els Melodrama del segle XXI. Bola voladora repassa la trajectòria d’un artista únic, inclassificable, que no renuncia a la recerca de noves vies galàctiques.
Comentarios
Publicar un comentario