"FRANCESC PI DE LA SERRA

Francesc Pi de la Serra i Valero (Barcelona, 6 de agost de 1942) conegut artísticament como Francesc Pi de la Serra o Quico Pi de la Serra, es un cantautor en llengua catalana, un dels històrics representants de la Nova Cançó que segueix en actiu actualment.

Trajectòria artística
Francesc Pi de la Serra neix al carrer del General Castaños, en un barri popular de Barcelona, estudia al Liceu Francès on aprèn la llengua francesa i on coincidex amb Xavier Serrahima, Emma Cohen, Josep Maria Flotats, Jordi Mir o Eugeni Mascareñas. Interessat pel món de la música, son habituals en sa primera joventut les visitas al bar musical y de jazz en directe "Jamboree" de la Plaça Reial de Barcelona, on escolta per primera vegada músics com Francesc Burrull, Roda, Oliva, Pocholo, Ponsa, Ricard Miralles y també a Lou Benet i Wes Montgomery. Un día el seu amic Xavier Serrahima li parla d’un grup de músics que comença a cantar cançons de Georges Brassens en català, els coneix en una de les seves primeres actuacions, més tard es farien dir "Els Setze Jutges", de immediat entra a formar part del grup como acompanyant a la guitarra de Miquel Porter i Moix, era el 22 de març de 1962.

El 23 de agosto de 1962 Quico debuta en directe en un concert a La Selva del Camp cantant "Les portes", arran del seu èxit també formarà part como a cantant del grup, poc després i paral·lelament forma amb uns amics el grup "Els 4 gats", un combo de jazz-blues-cançó que grava tres discs i realitza diverses actuacions en directe. En 1964 obté el Gran Premio del Disco Español amb "l’home del carrer", gravada juntament amb René Thomas, una de les seves peces més populars, també gravada per Joan Manuel Serrat en la Banda sonora d’un temps, d’un país i per Jaume Sisa.

L’any 1967 presenta el seu primer LP "Francesc Pi de la Serra" en el Palau de la Música Catalana de Barcelona, on tornarà al 1968 en un recital conjunt amb en Raimon y Ovidi Montllor. Pi de la Serra pren consciencia de la situació política i de la situació anormal de la llengua catalana en la dictadura franquista, les seves primeres composicions ja tenen aquest aire irónic que el caracteritza, i comencen les primeres censures i prohibicions oficiales, més tard serà el primer "jutge" que es converteix en professional de la cançó conjuntament amb en Raimon que no forma part del grup.

Després d’aquesta primera etapa amb "Els Setze Jutges", Pi de la Serra canta en espectacles amb en Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Pere Tàpias o Joan Isaac, sempre en català. L’any 1974 canta al Teatre Olympia de París, on grava un disc en directe i posteriorment també canta a Santo Domingo, Portugal, Alemanya, Estats Units, Anglaterra, Méxic, Cuba o Canadá. .

L’any 1979 grava un disc amb Maria del Mar Bonet, amb el títol "Quico i Maria del Mar" . L’any 1982 inicia la col·laboració amb Joan Albert Amargós i al 1983 publica P "Pijama de saliva". El 1985 actúa a Barcelona amb Paolo Conte. Al 1987 col·labora en discs de Loquillo y Lluís Miquel. Al 1988, edita el disc "Quico, rendeix-te!" i al 1989 grava un doble disc en directe al Palau de la Música Catalana de títol "Qui té un amic" amb col·laboradores com Ana Belén, Luis Eduardo Aute, Joaquín Sabina o Joan Manuel Serrat.

Dels anys 90 en endavant presenta y col·labora en programes musicals de radio, en especial dedicats al jazz i al blues. Grava el disc "Amunt i avall" en 1995, y en 1997 "No pasarán", cançons de la Guerra Civil Espanyola, espectacle presentat en directe amb Ester Formosa, però gravat amb Carme Canela.

L’any 2007 se edita el seu nou disc "Tot". I també al 2007 fou premiat amb la Medalla de Honor del Parlament de Cataluny en reconeixement per la labor realitzada per "Els Setze Jutges".

*