Josep Maria Espinàs i Massip ( Barcelona 1927 ) és un escriptor, periodista i editor català conegut del gran públic per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics.
Autor d'una extensa obra narrativa amb la que ha aconseguit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Joanot Martorell, el Premi Sant Jordi i el Premi Víctor Català. També va ser el cofundador d'Els Setze Jutges i de l'editorial La Campana.
Biografia
Va néixer el 7 de març de 1927 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar als Escolapis fins al 1945, any que va entrar a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1949. El mateix any guanyà el premi Guimerà amb el seu primer article. Va exercir d'advocat fins al 1955 que entra a l'Editorial Destino.
El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.
Va néixer el 7 de març de 1927 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar als Escolapis fins al 1945, any que va entrar a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1949. El mateix any guanyà el premi Guimerà amb el seu primer article. Va exercir d'advocat fins al 1955 que entra a l'Editorial Destino.
El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.
Inicis literaris
L'any 1953 es va donar a conèixer com a escriptor quan va obtenir el Premi Joanot Martorell amb la novel·la Com ganivets o flames. A partir d'aquell moment començà a tenir un notable èxit de públic lector amb: Dotze bumerangs (1954) i El gandul (1955). Però és amb Tots som iguals (1956) que obté també el reconeixement internacional amb la seva traducció a l'anglès, als Estats Units, el 1961, obtenint elogioses crítiques del New York Herald Tribune, al New York Times, al Washington Post, i fins i tot la revista Book of the month el selecciona entre dotze de tot el món.
Més endavant escriu La trampa (1956), el recull Variétés (1958) amb el que obté el premi de narracions Víctor Català, Cita de narradors, recull d'articles de diversos narradors parlant cadascun de l'obra d'un altre, que obtingué el premi Josep Yxart (1957), i la més acostada al realisme social, Combat de nit (1959).
El 1961 va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la amb la seva obra L'últim replà, i entra en una llarga etapa amb poquíssima producció novel·lística només exceptuada per La collita del diable (1968) i Vermell i passa (1992).
El 1986 va publicar unes emotives cartes adreçades a la seva filla sota el títol El teu nom és Olga, que va ser un èxit editorial i objecte de nombroses traduccions, a part de contribuir al coneixement de la relació amb una filla amb síndrome de Down.
Ha excel·lit en el conreu de llibres de viatges i obres de divulgació, entre les quals destaquem Ciutats de Catalunya (1956-1958), Viatge al Pirineu de Lleida (1957; que feu amb Camilo José Cela), Carrers de Barcelona (1961), Viatge al Priorat (1962), Viatge a la Segarra (1972), El llibre de la diada (1975), Visions de Cadaqués (1978), Imatges de Catalunya i Balears (1979), Geografia de Catalunya (4 volums) (1982), Catalunya: tranports metropolitans (1988), A peu per Terra Alta (1989) o A peu per la Llitera (1990). A mitjans dels anys 90 va escriure uns reportatges atípics com Viatge als grans magatzems (1993) i A peu per la terra cremada (1995), un recorregut per contrades de la Catalunya interior devastades pels incendis de l'estiu del 1994.
El 2002 fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, concedit per Òmnium Cultural, i el 2006 el seu llibre A peu per Mallorca fou guardonat amb el Premi Lletra d'Or.
Obra escrita
Narrativa breu
Vestir-se per morir. Barcelona: Albertí, 1958.
Variétés. Barcelona: Selecta, 1959.
Els joves i els altres. Barcelona: Albertí, 1960.
Els germans petits de tothom. Barcelona: La Galera, 1968.
Guia de ciutadans anònims (amb dibuixos de Cesc). Barcelona: La Campana, 1993.
Un racó de paraigua. Barcelona: La Campana, 1997.
Novel.la
Com ganivets o flames. Barcelona: Selecta, 1954.
Dotze bumerangs. Barcelona: Albertí, 1954.
El gandul. Barcelona: Selecta, 1955.
Tots som iguals. Barcelona: Aymà, 1956.
La trampa. Barcelona: Albertí, 1956.
L´home de la guitarra. Barcelona: Albertí, 1957.
Combat de nit. Barcelona: Aymà, 1959.
L´últim replà. Barcelona: Club Editor, 1962.
La collita del diable. Barcelona: Alfaguara, 1968.
Vermell i passa. Barcelona: La Campana, 1992.
Prosa no de ficció
Petit observatori. Barcelona: Pòrtic, 1971.
La gent tal com és. Barcelona: Selecta, 1971.
Visions de Cadaqués. Barcelona: Grup 33, 1978.
Els nostres objectes de cada dia. Barcelona: Ed. 62, 1981.
El teu nom és Olga. Barcelona: La Campana, 1986.
Inventari de jubilacions. Barcelona: La Campana, 1992.
L'ecologisme és un egoisme. Barcelona: La Campana, 1993.
Prosa no de ficció (Viatges)
Viatge al Pirineu de Lleida. Barcelona: Selecta, 1957; Barcelona: La Campana, 2000.
Viatge al Priorat. Barcelona: Selecta, 1962; Barcelona: La Campana, 2000.
Viatge a la Segarra. Barcelona: Dopesa, 1972; Barcelona: La Campana, 2000.
A peu per la Terra Alta. Barcelona: La Campana, 1989.
A peu per la Llitera. Barcelona: La Campana, 1990.
A peu per l'Alt Maestrat. Barcelona: La Campana, 1991.
A peu pels camins de cendra. Barcelona: La Campana, 1994.
A peu per l'Alcalatén. Barcelona: La Campana, 1996.
A peu pel Matarranya. Barcelona: La Campana, 1996.
A peu pel Comtat i la Marina. Barcelona: La Campana, 1998.
A peu per Castella. Barcelona: La Campana, 1999.
A peu pel País Basc. Barcelona: La Campana, 2000.
A peu per Extremadura. Barcelona: La Campana, 2001.
Prosa no de ficció (Periodisme literari)
A la vora de l'Avui (6 vol.). Barcelona: La Llar del Llibre, 1977-1987.
Prosa no de ficció (Memòries)
El nen de la plaça Ballot. Barcelona: La Campana, 1988.
Prosa no de ficció (Retrats literaris i entrevistes)
Josep M. de Sagarra. Barcelona: Alcides, 1962.
Identitats (3 vol.). Barcelona: La Campana, 1985-1988.Lluís Llach. Història de les seves cançons explicada a Josep Maria Espinàs: La Campana, 1986.
Altres
Carrers de Barcelona. Barcelona: Selecta, 1961.
Barcelona, blanc i negre (amb Xavier Miserachs). Barcelona: Aymà, 1964.
Això també és Barcelona. Barcelona: Lumen, 1965.
Els germans petits de tothom. Barcelona: La Galera, 1988.
Viatge pels grans magatzems. Barcelona: La Campana, 1993.
Teatre
És perillós fer-se esperar. Barcelona: Nereida, 1959.
Obra escrita en castellà
Guía del Pirineo de Lérida, 1958 [Prosa no de ficció: viatges].
Guía de Tarragona, Barcelona: Ed. Noguer, 1964 [Prosa no de ficció: viatges].
Pi de la Serra, Oviedo: Ed. Júcar, 1974 [Prosa no de ficció].
La Nova CançóL'any 1961 va ser uns dels impulsors de la Nova Cançó i un dels fundadors d'Els Setze Jutges. Ell mateix va cantar i enregistrar cançons de Georges Brassens, per iniciar el moviment, però quan aparegueren els cantants professionals es retirà. També va escriure i enregistrar la narració per a infants, Viatge a la Lluna, amb música de Xavier Montsalvatge.Discografia de Josep Maria Espinàs com a mebre de Els Setze Jutges:
Espinàs canta Brassens (Josep Maria Espinàs) [1962]
Cançons tradicionals catalanes (Josep Maria Espinàs) [1962]
Espinàs canta les seves cançons (Josep Maria Espinàs) [1963]
Nadal a casa (Josep Maria Espinàs - Maria Cinta) [1963]
Tu no estàs sol (Josep Maria Espinàs) [1963]
Josep Maria Espinàs i orquestra (Josep Maria Espinàs) [1964]
Els planificadors (Josep Maria Espinàs) [1965]
Els noctàmbuls (Josep Maria Espinàs) [1966]
L'any 2007 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeixment a la tasca realitzada pels Setze Jutges.
Activitat periodística
El 23 d'abril de 1976 començà la publicació diària al nou diari "Avui" amb el títol A la vora de..., que va mantenir de manera ininterrompuda fins al gener de 1999, obtenint diversos premis, com el premi Ciutat de Barcelona de periodisme l'any 1983, el premi AVUI d'articles periodístics el 1992 i el Premi Nacional de Periodisme l'any 1995 atorgat per la Generalitat de Catalunya. Llavors passa a col·laborar a "El Periódico" amb la columna d'opinió Petit observatori, en el qual encara escriu. Els articles d'Espinàs es caracteritzen per l'amenitat i la diversitat de temes tractats des de diversos tons, mostrant la faceta d'un home molt humà i terriblement cívic.
També ha conduït programes d'entrevistes a la televisió com Personal i intransferible, al Canal 33; Identitats, a TV3, del 1984 al 1988, i Senyals, al Canal 33, del 1989 al 1990.
Com a curiositats, és autor de la lletra de l'himne del Barça, amb Jaume Picas i música de Manuel Valls Gorina; a part d'haver viatjat a peu per les zones rurals de Catalunya, també ho ha fet per gairebé tot Europa, Israel, Índia, Nepal, Tailàndia, Malàisia, Hong Kong, el Japó i els Estats Units; i les seves obres s'han traduït a l'alemany, anglès, basc, castellà, francès, italià, japonès, neerlandès, portuguès, i el txec.
Vestir-se per morir. Barcelona: Albertí, 1958.
Variétés. Barcelona: Selecta, 1959.
Els joves i els altres. Barcelona: Albertí, 1960.
Els germans petits de tothom. Barcelona: La Galera, 1968.
Guia de ciutadans anònims (amb dibuixos de Cesc). Barcelona: La Campana, 1993.
Un racó de paraigua. Barcelona: La Campana, 1997.
Novel.la
Com ganivets o flames. Barcelona: Selecta, 1954.
Dotze bumerangs. Barcelona: Albertí, 1954.
El gandul. Barcelona: Selecta, 1955.
Tots som iguals. Barcelona: Aymà, 1956.
La trampa. Barcelona: Albertí, 1956.
L´home de la guitarra. Barcelona: Albertí, 1957.
Combat de nit. Barcelona: Aymà, 1959.
L´últim replà. Barcelona: Club Editor, 1962.
La collita del diable. Barcelona: Alfaguara, 1968.
Vermell i passa. Barcelona: La Campana, 1992.
Prosa no de ficció
Petit observatori. Barcelona: Pòrtic, 1971.
La gent tal com és. Barcelona: Selecta, 1971.
Visions de Cadaqués. Barcelona: Grup 33, 1978.
Els nostres objectes de cada dia. Barcelona: Ed. 62, 1981.
El teu nom és Olga. Barcelona: La Campana, 1986.
Inventari de jubilacions. Barcelona: La Campana, 1992.
L'ecologisme és un egoisme. Barcelona: La Campana, 1993.
Prosa no de ficció (Viatges)
Viatge al Pirineu de Lleida. Barcelona: Selecta, 1957; Barcelona: La Campana, 2000.
Viatge al Priorat. Barcelona: Selecta, 1962; Barcelona: La Campana, 2000.
Viatge a la Segarra. Barcelona: Dopesa, 1972; Barcelona: La Campana, 2000.
A peu per la Terra Alta. Barcelona: La Campana, 1989.
A peu per la Llitera. Barcelona: La Campana, 1990.
A peu per l'Alt Maestrat. Barcelona: La Campana, 1991.
A peu pels camins de cendra. Barcelona: La Campana, 1994.
A peu per l'Alcalatén. Barcelona: La Campana, 1996.
A peu pel Matarranya. Barcelona: La Campana, 1996.
A peu pel Comtat i la Marina. Barcelona: La Campana, 1998.
A peu per Castella. Barcelona: La Campana, 1999.
A peu pel País Basc. Barcelona: La Campana, 2000.
A peu per Extremadura. Barcelona: La Campana, 2001.
Prosa no de ficció (Periodisme literari)
A la vora de l'Avui (6 vol.). Barcelona: La Llar del Llibre, 1977-1987.
Prosa no de ficció (Memòries)
El nen de la plaça Ballot. Barcelona: La Campana, 1988.
Prosa no de ficció (Retrats literaris i entrevistes)
Josep M. de Sagarra. Barcelona: Alcides, 1962.
Identitats (3 vol.). Barcelona: La Campana, 1985-1988.Lluís Llach. Història de les seves cançons explicada a Josep Maria Espinàs: La Campana, 1986.
Altres
Carrers de Barcelona. Barcelona: Selecta, 1961.
Barcelona, blanc i negre (amb Xavier Miserachs). Barcelona: Aymà, 1964.
Això també és Barcelona. Barcelona: Lumen, 1965.
Els germans petits de tothom. Barcelona: La Galera, 1988.
Viatge pels grans magatzems. Barcelona: La Campana, 1993.
Teatre
És perillós fer-se esperar. Barcelona: Nereida, 1959.
Obra escrita en castellà
Guía del Pirineo de Lérida, 1958 [Prosa no de ficció: viatges].
Guía de Tarragona, Barcelona: Ed. Noguer, 1964 [Prosa no de ficció: viatges].
Pi de la Serra, Oviedo: Ed. Júcar, 1974 [Prosa no de ficció].
La Nova CançóL'any 1961 va ser uns dels impulsors de la Nova Cançó i un dels fundadors d'Els Setze Jutges. Ell mateix va cantar i enregistrar cançons de Georges Brassens, per iniciar el moviment, però quan aparegueren els cantants professionals es retirà. També va escriure i enregistrar la narració per a infants, Viatge a la Lluna, amb música de Xavier Montsalvatge.Discografia de Josep Maria Espinàs com a mebre de Els Setze Jutges:
Espinàs canta Brassens (Josep Maria Espinàs) [1962]
Cançons tradicionals catalanes (Josep Maria Espinàs) [1962]
Espinàs canta les seves cançons (Josep Maria Espinàs) [1963]
Nadal a casa (Josep Maria Espinàs - Maria Cinta) [1963]
Tu no estàs sol (Josep Maria Espinàs) [1963]
Josep Maria Espinàs i orquestra (Josep Maria Espinàs) [1964]
Els planificadors (Josep Maria Espinàs) [1965]
Els noctàmbuls (Josep Maria Espinàs) [1966]
L'any 2007 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeixment a la tasca realitzada pels Setze Jutges.
Activitat periodística
El 23 d'abril de 1976 començà la publicació diària al nou diari "Avui" amb el títol A la vora de..., que va mantenir de manera ininterrompuda fins al gener de 1999, obtenint diversos premis, com el premi Ciutat de Barcelona de periodisme l'any 1983, el premi AVUI d'articles periodístics el 1992 i el Premi Nacional de Periodisme l'any 1995 atorgat per la Generalitat de Catalunya. Llavors passa a col·laborar a "El Periódico" amb la columna d'opinió Petit observatori, en el qual encara escriu. Els articles d'Espinàs es caracteritzen per l'amenitat i la diversitat de temes tractats des de diversos tons, mostrant la faceta d'un home molt humà i terriblement cívic.
També ha conduït programes d'entrevistes a la televisió com Personal i intransferible, al Canal 33; Identitats, a TV3, del 1984 al 1988, i Senyals, al Canal 33, del 1989 al 1990.
Com a curiositats, és autor de la lletra de l'himne del Barça, amb Jaume Picas i música de Manuel Valls Gorina; a part d'haver viatjat a peu per les zones rurals de Catalunya, també ho ha fet per gairebé tot Europa, Israel, Índia, Nepal, Tailàndia, Malàisia, Hong Kong, el Japó i els Estats Units; i les seves obres s'han traduït a l'alemany, anglès, basc, castellà, francès, italià, japonès, neerlandès, portuguès, i el txec.
Comentarios
Publicar un comentario