Rafael Subirachs, músic, cantant i compositor, neix a Vic l'any 1948. Des de ben petit viu de manera intensa el món de la música, atès que el seu pare, Rafael Subirachs (1902-1977) és, a més d'un prestigiós compositor i pedagog musical, director del cos Nacional de Bandes Simfòniques d'Espanya, mestre de capella i director del cor de l'Orfeó Vigatà.
Deu anys més tard, entra a formar part de l'Escolania de Montserrat com a soprano solista, on cursa estudis de música sota la direcció del pare Irene Segarra.
L'any 1967, ingressa com a 15è membre a Els Setze Jutges, grup de cançó popular en defensa de la identitat catalana i de resistència política i cultural contra la dictadura del general Franco.
En aquest mateix any, edita el seu primer disc de cançó, Dona (Concèntric, 1967), amb el qual guanya el Premi Revelació en el III Gran Premi del Disc Català. També enregistra el segon àlbum titulat El Rodamón (Concèntric, 1967) i musica el text de la Declaració Universal dels Drets de l'Home, estrenada a la festa dels focs de Sant Joan d'aquell 1967.
L'any següent també obté el Premi Sant Jordi de Ràdio Scope (Ràdio Barcelona) atorgat mitjançant votació popular i enregistra l'Àlbum Subirachs (Concèntric, 1968), un recull de musicacions de poemes de Joan Salvat-Papaseït i de Josep Carner. Però si parlem de musicar poemes, Subirachs destaca sobretot per la difusió de les obres del poeta Miquel Martí i Pol.
Subirachs també interpreta nombrosos recitals i participa en concerts de música popular, com els festivals de Galeusca (1974, 1976, 1977), els festivals del Teatre Grec (1974, 1978, 1984, 1987), la Primera Mostra de Cançó dels Països Catalans (1979) i les Sis Hores de Cançó a Canet (1975), on canta una personal interpretació d'Els Segadors que assoleix una gran popularitat. De fet, Subirachs és conegut per les seves interpretacions de cançó tradicional i, sobretot, per la difusió de l'himne nacional de Catalunya en la versió històrica del romanç, Catalunya Comtat Gran que va originar, en el seu temps, Els Segadors.
Subirachs és membre fundador del grup de teatre Vermell X 4 de Centelles i La Gàbia de Vic, entre el 1972 i el 1974. En aquest darrer any, musica Cinc esgrafaits a la mateixa paret de Miquel Martí i Pol, iniciant una gira arreu de Catalunya.
Les seves primeres incursions en el camp compositiu de la música contemporània es produeixen el 1978, aproximant el llenguatge de la música tradicional i el de la música clàssica. En aquest mateix any enregistra Si com l'infant quan aprèn a parlar (Eurodisc, 1978), cicle de cançons sobre poesies del segle XIV.
Al començament dels anys vuitanta s'inicia com a compositor simfònic i dramàtic compaginant l'activitat de concertista de música amb la de cantautor i intèrpret de música popular, tant antiga com moderna.
Així, des de 1982, any en què s'estableix definitivament a Barcelona, Subirachs exerceix com a pedagog a l'Escola de Música Zeleste on funda i dirigeix el Cor Calenda Maia fins el 1987. A més a més, alterna aquesta activitat pedagògica amb la d'intèrpret de música clàssica en concerts monogràfics a l'entorn de les obres de Bach, Beethoven, Satie i Mompou, entre d'altres.
També dirigeix i produeix les dues primeres edicions de la campanya dels Nocturns de l'Escola Zeleste, quinze concerts de música clàssica i jazz, juntament amb el guitarrista Toni Xuclà, del 1984 al 1985.
Cal destacar el disc Cants de la partença, l'absència i el retorn (Picap, 1993), amb el que rendeix un homenatge a Carles Riba i, amb el qual, obté el premi a la millor producció discogràfica de l'any 1994, dins del marc de la Festa del l'Espectacle.
Un any més tard enregistra amb Maria del Mar Bonet l'àlbum Cants d'Abelone, de Joan Vinyoli i, posteriorment, presenta en un acte solemne a la Basílica de Montserrat l'obra Verdaguer. Cançó de la terra, publicat l'any 2000, on musica poesies de Jacint Verdaguer en motiu del actes commemoratius del 150è aniversari del poeta.
Aquest mateix any la seva trajectòria musical i els seus excel.lents enregistraments discogràfics són reconeguts amb l'atorgament del guardó Menció de l'ACIC, en el marc del Premis Disc Català de l'any 1999 de Ràdio 4.
Deu anys més tard, entra a formar part de l'Escolania de Montserrat com a soprano solista, on cursa estudis de música sota la direcció del pare Irene Segarra.
L'any 1967, ingressa com a 15è membre a Els Setze Jutges, grup de cançó popular en defensa de la identitat catalana i de resistència política i cultural contra la dictadura del general Franco.
En aquest mateix any, edita el seu primer disc de cançó, Dona (Concèntric, 1967), amb el qual guanya el Premi Revelació en el III Gran Premi del Disc Català. També enregistra el segon àlbum titulat El Rodamón (Concèntric, 1967) i musica el text de la Declaració Universal dels Drets de l'Home, estrenada a la festa dels focs de Sant Joan d'aquell 1967.
L'any següent també obté el Premi Sant Jordi de Ràdio Scope (Ràdio Barcelona) atorgat mitjançant votació popular i enregistra l'Àlbum Subirachs (Concèntric, 1968), un recull de musicacions de poemes de Joan Salvat-Papaseït i de Josep Carner. Però si parlem de musicar poemes, Subirachs destaca sobretot per la difusió de les obres del poeta Miquel Martí i Pol.
Subirachs també interpreta nombrosos recitals i participa en concerts de música popular, com els festivals de Galeusca (1974, 1976, 1977), els festivals del Teatre Grec (1974, 1978, 1984, 1987), la Primera Mostra de Cançó dels Països Catalans (1979) i les Sis Hores de Cançó a Canet (1975), on canta una personal interpretació d'Els Segadors que assoleix una gran popularitat. De fet, Subirachs és conegut per les seves interpretacions de cançó tradicional i, sobretot, per la difusió de l'himne nacional de Catalunya en la versió històrica del romanç, Catalunya Comtat Gran que va originar, en el seu temps, Els Segadors.
Subirachs és membre fundador del grup de teatre Vermell X 4 de Centelles i La Gàbia de Vic, entre el 1972 i el 1974. En aquest darrer any, musica Cinc esgrafaits a la mateixa paret de Miquel Martí i Pol, iniciant una gira arreu de Catalunya.
Les seves primeres incursions en el camp compositiu de la música contemporània es produeixen el 1978, aproximant el llenguatge de la música tradicional i el de la música clàssica. En aquest mateix any enregistra Si com l'infant quan aprèn a parlar (Eurodisc, 1978), cicle de cançons sobre poesies del segle XIV.
Al començament dels anys vuitanta s'inicia com a compositor simfònic i dramàtic compaginant l'activitat de concertista de música amb la de cantautor i intèrpret de música popular, tant antiga com moderna.
Així, des de 1982, any en què s'estableix definitivament a Barcelona, Subirachs exerceix com a pedagog a l'Escola de Música Zeleste on funda i dirigeix el Cor Calenda Maia fins el 1987. A més a més, alterna aquesta activitat pedagògica amb la d'intèrpret de música clàssica en concerts monogràfics a l'entorn de les obres de Bach, Beethoven, Satie i Mompou, entre d'altres.
També dirigeix i produeix les dues primeres edicions de la campanya dels Nocturns de l'Escola Zeleste, quinze concerts de música clàssica i jazz, juntament amb el guitarrista Toni Xuclà, del 1984 al 1985.
Cal destacar el disc Cants de la partença, l'absència i el retorn (Picap, 1993), amb el que rendeix un homenatge a Carles Riba i, amb el qual, obté el premi a la millor producció discogràfica de l'any 1994, dins del marc de la Festa del l'Espectacle.
Un any més tard enregistra amb Maria del Mar Bonet l'àlbum Cants d'Abelone, de Joan Vinyoli i, posteriorment, presenta en un acte solemne a la Basílica de Montserrat l'obra Verdaguer. Cançó de la terra, publicat l'any 2000, on musica poesies de Jacint Verdaguer en motiu del actes commemoratius del 150è aniversari del poeta.
Aquest mateix any la seva trajectòria musical i els seus excel.lents enregistraments discogràfics són reconeguts amb l'atorgament del guardó Menció de l'ACIC, en el marc del Premis Disc Català de l'any 1999 de Ràdio 4.
Comentarios
Publicar un comentario