Maria del Carme Girau (València, 1940) és una cantant i compositora valenciana que va formar part de la Nova Cançó fins que, a finals dels anys 60, ho va deixar per continuar la carrera de farmacèutica.
Biografia
Originària de Simat de la Valldigna, Maria del Carme es va integrar al grup Els Setze Jutges l'any 1964, mentre estudiava Farmàcia a Barcelona, però va ser una veu efímera: amb la separació dels Setze, l'any 69 va abandonar la cançó i es va deslligar definitivament dels altres components del grup en traslladar-se a Madrid i Vigo[1] per motius professionals. L'any 2007 va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya com a membre dels Jutges.[2]
Discografia
L'escriptor Joan Fuster va reconéixer la vàlua de la Girau en una presentació d'un dels seus discs, l'any 66: [3] la seua producció només abasta tres EP de quatre temes cada un, però significatius pel que fa a l'aportació valenciana a la Cançó.
Maria del Carme Girau: Les cançons dels 3 EP's (PM Produccions, 1998)
L'any 98, el també cantautor valencià Paco Muñoz va publicar una reedició en CD de la discografia completa en la seua productora, distribuïda per Actual Rècords.[4] Les cançons que conformen el repertori són:
Bon amic
Plou... plou
Ben sols
Si fa sol
El camí
L'arbre sec
Que no, que sí
Insomni
Com una boira
Cançó de bressol
El testament d'Amèlia
L'hereu Riera
El rei mariner
Les quatre últimes són peces populars que també han sigut tocades o enregistrades per altres intèrprets com, per exemple, Al Tall (L'hereu Riera); a Maria del Carme Girau l'han versionada Paco Muñoz i Lluís Miquel (L'arbre sec, en el seu espectacle Cançons de la Cançó) i Les Mãedéus (Plou, plou, en un homenatge a Joan Pellicer).
Originària de Simat de la Valldigna, Maria del Carme es va integrar al grup Els Setze Jutges l'any 1964, mentre estudiava Farmàcia a Barcelona, però va ser una veu efímera: amb la separació dels Setze, l'any 69 va abandonar la cançó i es va deslligar definitivament dels altres components del grup en traslladar-se a Madrid i Vigo[1] per motius professionals. L'any 2007 va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya com a membre dels Jutges.[2]
Discografia
L'escriptor Joan Fuster va reconéixer la vàlua de la Girau en una presentació d'un dels seus discs, l'any 66: [3] la seua producció només abasta tres EP de quatre temes cada un, però significatius pel que fa a l'aportació valenciana a la Cançó.
Maria del Carme Girau: Les cançons dels 3 EP's (PM Produccions, 1998)
L'any 98, el també cantautor valencià Paco Muñoz va publicar una reedició en CD de la discografia completa en la seua productora, distribuïda per Actual Rècords.[4] Les cançons que conformen el repertori són:
Bon amic
Plou... plou
Ben sols
Si fa sol
El camí
L'arbre sec
Que no, que sí
Insomni
Com una boira
Cançó de bressol
El testament d'Amèlia
L'hereu Riera
El rei mariner
Les quatre últimes són peces populars que també han sigut tocades o enregistrades per altres intèrprets com, per exemple, Al Tall (L'hereu Riera); a Maria del Carme Girau l'han versionada Paco Muñoz i Lluís Miquel (L'arbre sec, en el seu espectacle Cançons de la Cançó) i Les Mãedéus (Plou, plou, en un homenatge a Joan Pellicer).
nice.
ResponderEliminar